::La Fundació Hospital Sant Pere Claver

La història

L’any 1945 el bisbat de Barcelona decretà la creació de 40 noves parròquies a la ciutat de Barcelona, entre les quals fou la de Sant Pere Claver. Situada en el barri Somorrostro del Poblesec, la parròquia es va ubicar en una zona marginada socialment anomenada Terra Negra, entre el Paral·lel i la muntanya de Montjuïc. Llavors la Companyia de Jesús s’encarregà de la gestió de l’entitat i es dedicà a atendre les necessitats d’una població pobre, desestructurada i marginada que vivia en condicions deficients i precàries en una Barcelona immersa en la Segona Guerra Mundial.

Sant Pere Claver era un teòleg de l’alliberació, un sant de la interculturalitat i del mestissatge que va néixer a en el segle XVI a Verdú, Urgell. Lleó XIII el va proclamar patró de les missions entre els negres i la seva vida va ser una aventura tant humana com espiritual. Va estudiar a Barcelona i posteriorment va ser ordenat sacerdot de Cartagena de les Índies (Colòmbia), allà va posar en pràctica els seus valors per evitar el comerç d’esclaus durant més de 40 anys.

El centre que porta el nom del sant, va anar evolucionant gràcies al nomenament del sacerdot jesuïta Lluís Artigues que ben aviat, l’any 1948, esdevení el nou rector. Al veure la manca de recursos que tenien els dispensaris del barri va apostar per la creació d’un centre sanitari que donés resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. Aquesta nova institució socio-mèdica i cultural s’instal·là al carrer de Vila i Vilà on aviat s’obriria un modest dispensari amb dos metges i tres infermeres.

Cap a mitjans dels anys 50 el dispensari s’anà ampliant amb noves especialitats amb l’objectiu de satisfer una major demanda social, en aquest sentit es van crear els serveis de dermatologia i oftalmologia. L’èxit i el prestigi es van estendre per tota la ciutat, fins al punt que la meitat dels usuaris procedien de fora del barri. Aquesta dedicació va donar pas al creixement assistencial del dispensari que en poc temps es convertí en un petit hospital gràcies a donatius i campanyes benèfiques.

El nou establiment hospitalari s’inaugurà finalment l’1 de juny de 1953, després de bastants anys d’obres i construcció. Era un edifici modern i funcional per l’època, disposava de 23 llits, sala d’operacions, servei de radiologia i altres instal·lacions. A mitjans dels anys 70, la transició democràtica va suposar que els professionals de la Fundació Hospital Sant Pere Claver que fins al moment treballaven de forma benèfica passessin a tenir un vincle laboral amb l’hospital que es va acabar de formalitzat a principis dels 80.

Gràcies a l’èxit i la consolidació dels seus professionals, el Servei Català concertà a l’Hospital de Sant Pere Claver una important activitat de consultes externes i exploracions fins a convertir-se en una unitat diagnòstica i terapèutica que suposà la remodelació total de l’edifici. Les obres començaren novament des del 1989 fins al 1991.

Aquesta institució ha crescut i ha estat capaç d'afrontar nous reptes de futur gràcies al factor humà. Les persones que han format part d’aquesta Institució han aportat la seva il·lusió, la seva dedicació, han cregut en el que feien i això ha mantingut viva la seva raó de ser.

El creixement significatiu ens els darrers anys tant dels serveis com de nous projectes assitencials ha fet possible que el Patronat de la Fundació aprovés l’any 2006 el pla d’equipaments per l’ampliació de l’edifici del carrer Vila i Vilà. Aquesta remodelació suposarà gairebé doblar la superfície actual amb la construcció de 3 noves plantes. Amb aquesta ampliació, la Fundació vol apostar per impulsar noves àrees de recerca, investigació i docència per tal d’aconseguir una major projecció social i pública dels coneixements i experiència dels seus professionals.

Sant Pere Claver era una petit centre en un petit barri, fins fa poc, situat a la perifèria d’una gran ciutat. Avui, 60 anys després, volem celebrar aquesta trajectòria històrica amb nous reptes de futur.