Preguntes Freqüents Servei d'Al·lèrgia

Què és l’al·lèrgia?
Una al·lèrgia és una reacció immunològica específica de l’organisme cap a una substància normalment inofensiva, que pot no afectar altres persones. Podríem dir que el sistema de defensa s’equivoca i busca enemics on no hi son.

Cóm es detecta una al·lèrgia?
Persones que tenen símptomes que semblen provocats per elements inicialment no agressius, i que es van repetint de forma periòdica en el temps o en presència d’aquests elements. Inicialment no s’hauria d’esperar que un pol·len, una fruita o un animal de companyia provoqui cap malaltia, si sembla que és així podem estar davant d’una al·lèrgia.

Quines coses poden causar  al·lèrgia?

1. Substàncies que podem inhalar o respirar: els àcars de la pols, el pol·len dels arbres i les plantes, els fongs de la humitat, el pèl i les plomes dels animals.

2. Substàncies que podem ingerir com ara aliments, additius alimentaris...

3. Medicaments.

4. Substàncies del lloc de treball.

5. Els insectes-

6. Altres substàncies com ara el làtex, la goma, els metalls, els perfums...

Com es diagnostica l'al·lèrgia?
L'element més important en el diagnòstic d'una al·lèrgia és la història clínica. El pacient ha d'informar sobre: les condicions ambientals que l'envolten (residència, treball, contacte amb animals, etc.), els factors desencadenants o d’augment dels símptomes, el moment de l’any en que  es presenten aquests símptomes. També resulta important conèixer els antecedents familiars. Un cop orientat el cas, els mètodes més emprats en el diagnòstic de la causa de la malaltia són: les proves cutànies que resulten ràpides i indolores, les proves d’exposició o les proves de laboratori.

Són fiables les proves d’al·lèrgia?
Les proves d’al·lèrgia són fiables, de vegades són negatives perquè la persona no és al·lèrgica malgrat n’estava convençuda de ser-ho. Molts cops hi ha símptomes que s’assemblen als de les malalties al·lèrgiques però que no ho son i moltes persones consideren que tenen al·lèrgia i que el metge no sap a que, quan en realitat no tenen cap tipus d’al·lèrgia.

A quina edat es poden començar a fer les proves d'al·lèrgia?
Les proves d’al·lèrgia es poden fer a qualsevol edat, i no fan mal a més a més podem saber el resultat en pocs minuts. De vegades caldrà fer algun anàlisi de sang, o unes proves per veure si tenim dificultats per respirar ... Com més aviat puguem arribar a conèixer què causa una al·lèrgia, abans podrem iniciar un tractament específic.

És cert que augmenten les al·lèrgies?      
Sí, això és cert, principalment en els països desenvolupats on les xifres de prevalença de malalties a·lèrgiques ja sobrepassen el 30% de la població.
Sembla que els factors causants d'aquest increment s'associen a l'estil de vida occidental. Un d'aquests factors pot ser el fet que la nostra societat passa la major part del temps en espais tancats. L'augment de la humitat a les cases amb aire condicionat fomenta, per exemple, el creixement de floridures i àcars de la pols. L'augment d'animals de companyia també incrementa el risc de sensibilització al·lergènica. La reducció de les infeccions en la infància també pot ser responsable de la desviació del sistema immunològic cap a les respostes de tipus al·lèrgic.

Què és una reacció al·lèrgica?
Normalment, el nostre sistema immunològic reacciona davant d'agents invasors, com són les bactèries o els virus. De vegades el mateix sistema immunològic crea un enemic on no hi era i prepara anticossos contra un pol.len, un aliment....Quan una persona al·lèrgica entra en contacte amb l'al·lergogen per primera vegada, el seu sistema immunològic tracta aquest element com a invasor i es mobilitza per combatre'l. I ho fa creant gran quantitat d'un anticòs (proteïna que lluita contra la malaltia) anomenat immunoglobulina E, o IgE. Cada anticòs IgE és específic d'un tipus d'al·lergogen. Quan l’al·lergogen troba la seva IgE específica, dóna el senyal a la cèl·lula perquè alliberi poderoses substàncies inflamatòries, com la histamina. Aquestes substàncies químiques actuen a diferents parts del cos, i causen els símptomes descrits de les al·lèrgies.

Quines són les malalties al·lèrgiques?
La més coneguda és la rinitis i conjuntivitis a causa del pol·len. Les persones tenen esternuts, picor i congestió de nas, ulls plorosos, vermells... quan tenen contacte amb el pol·len dels arbres i les plantes. També es pot tenir rinitis o conjuntivitis pels àcars de la pols de casa, per fongs de la humitat o per contacte amb animals.

L’al·lèrgia també és causa de patir asma o sigui tos, xiulets al respirar, ofec i opressió al pit, provocat per una inflamació dels bronquis. L’asma afecta el 5% de la població adulta i al 10% dels nens representant la malaltia crònica més freqüent a la infància.

A la pell es produeixen les urticàries o els eczemes. Per últim, si l'afectació és general a tot l'organisme, pot desenvolupar-se la reacció al·lèrgica més greu anomenada anafilaxi. L'anafilaxi s'inicia amb picor a tot el cos seguida de dificultat respiratòria, envermelliment i mareig amb una caiguda de la tensió arterial. Aquesta reacció, si no es tracta de manera urgent i enèrgica, pot portar a la mort de l'individu.

Per què hi ha persones que són al·lèrgiques i d’altres que no?
Es pot tenir una certa tendència a ser al·lèrgic i això es genètic, i a partir d’aci, l’individu crea una al·lèrgia a una substància amb la que té contacte. Diferents situacions com la contaminació o fins i tot una malaltia poden posar en marxa una al.lèrgia que teníem creada sense saber-ho

Què és una rinitis?
S'anomena rinitis a la inflamació de la mucosa nasal que produeix símptomes molt molestos. Entre aquests símptomes trobem les salves d'esternuts, la congestió nasal, la destil·lació aquosa i la picor al nas. Es tracta d'una malaltia que produeix un deteriorament important en la qualitat de vida, a l'interferir en la concentració, les relacions socials i la son. Malgrat això, només la meitat dels pacients afectats consulten al metge, fet que comporta que la rinitis sigui un trastorn infravalorat i per això poc tractat

L’al·lèrgia es pot tractar?
S
í, i la millor forma de tractar-la, si és possible, és evitar el contacte amb allò que ens la provoca. Evitar el contacte serveix d’una banda per evitar els símptomes de l’al·lèrgia i d’una altra per evitar que l’al·lèrgia vagi augmentant i fins i tot que es puguin  desenvolupar altres al·lèrgies.

Quan no podem evitar el contacte amb allò que ens fa al·lèrgia el nostre metge ens pot recomanar un tipus o altre de medicaments que tractaran els símptomes de la malaltia en concret. Un tractament específic de l’al·lèrgia és el que es coneix com immunoteràpia o de forma més col·loquial com a vacunes per a l’al·lèrgia; que són un bon tractament encara que no en tots els casos; l’especialista serà qui ens recomanarà aquest tipus de tractament si és que està indicat en un cas concret.

Per què és important l’educació del pacient asmàtic?
L’asma és una malaltia crònica freqüent, la més freqüent  a la infància que pot repercutir en la qualitat de vida dels pacients. L’asma és una malaltia que si la tractem bé, ella ens tractarà bé a nosaltres, i per això resulta fonamental l’educació sanitària. D’aquesta forma, el pacient coneix perfectament la seva malaltia i sap com reaccionar en cada moment, sense dependre constantment dels metges.